PRESENTACIÓ

En Quim, sempre m'havia dit que quan volguéssim podíem fer una festa Joan Petit a Vilanova i La Geltrú. Ell i la seva família sempre havien estat al cas com molts amics i coneguts de com havia anat evolucionant el càncer d'en Joan petit quan estava malalt.

També ell i altres amics deien que en aquesta ciutat ens ho passaríem bé, perquè de festes i esport en saben molt. I a ells que els hi agrada l'hoquei i al Joan petit que volia jugar partits de veritat saben que s'ha d'entrenar molt i amb moltes ganes per fer-ho bé.

Tot i això, entrenar molt i bé no es garantia de que guanyis el partit o la competició que juguis.
Els partits contra el càncer tampoc s'acaben de guanyar mai. Ara com a bons esportistes sabem que no s'ha de donar el partit per perdut fins que s'acaba. I haver guanyat o perdut un partit serveix per preparar el següent.

Jugar contra aquest rival, es jugar en inferioritat i per tant tots els jugadors de l'equip hem de jugar en conjunt. Es igual qui acabi marcant el gol. Jugar enfrontats els jugadors d'un mateix equip, es concedir massa avantatge a un rival com el càncer infantil o de desenvolupament. Els nens no entendrien el perquè no ens passem la bola i perquè no ajuntem els esforços. Cada jugador te unes qualitats i un equip es la suma de tots els jugadors.

Enguany juguem a casa, juguem a Vilanova i la Geltrú.

Stick content !!!